El cap és el pare de tots nosaltres

Som una colla, una bona pila de gent. La meva empresa és una cosultora internacional, però pel que he d'explicar crec que és igual si som un gabinet d'advocats, un centre d'atenció primària o una sucursal d'una farmacèutica... Som tants, que ens passen moltes coses. Tenim tants clients i tants projectes que cada dia són moltes aventures: algunes són desagradables, pesades, obligatòries... però d'altres excitants, entretingudes i triomfants. No ens equivoquem, això és una feina, serveix per aconseguir diners cada final de mes, però jo faig aquesta feina en concret per què m'agrada (o per què no podria fer res mes? ho dubto, si alguna cosa he fet en aquests 10 anys, és precissament aprendre, crec que podria fer moltes coses)

Avuí parlaré dels "capos". En una empresa tan gran, sempre hi ha algú en alguna oficina del Món que és més responsable o més cap que el teu cap, però per simplificar direm que el que més mana és el Mesies. No vull "faltar"a ningú, però és un líder indiscutible, el primer que ha tingut sempre les grans idees i és com un il·luminat que ens va guiant a tots. Aquest viu lluny, en algun lloc que podríem dir "headquarters" tot i que, encara que no ho sembli, en aquesta empresa la jerarquia està molt distribuïda i el Mesíes ha anomenat un Dofí que ja ocupa la seva cadira, però encara no ha assolit la feina impossible de substituir al Mesíes.

Aquí, a la meva quarta planta, el que mana és el cap de l'oficina. L'"oficina" som més de 1.000 persones distribuides no només per Barcelona, conjunturalment, per part dels antics Paissos catalans, i per Europa. És un noi jove (dic jove per què te un any més que jo i no em puc permetre un altre apel·latiu). És el sumum de la resposabilitat feta persona. Crec que no és brillant en el sentit més pur de la paraula, però sí intel·ligent i treballador. Això li ha permés desenvolupar unes habilitats de gerència que per alguna raó (pot ser per la seva formació entre cristiana i amable) sembla que actúa com el germà gran de tots nosaltres. Sempre vol dir-nos a tots pel nostre nom, saludar, quedar bé. És conscient de quines són les seves limitacions i sempre lluita contra elles. M'agrada el seu esperit positiu, però a veure com li fem entendre que hi ha vegades que no cal somriure...